Extens treball de comparació dels dos partits comunistes provinents de l'espai polític del PSUC: el Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC) i el Partit Socialista Unificat de Catalunya viu (PSUC viu). L'estudi té per voluntat clarificar les diferències de proposta política d'ambdues formacions, més enllà de l'origen històric de la divisió, centrant l'anàlisi en la política d'aliances. Les entrevistes a dirigents (Marià Pere, Albert Escofet, Jordi Miralles i Antoni Lucchetti) i els documents polítics dels dos partits són les fonts principals d'on parteix aquest treball
La concepció de la estratègia i les aliances polítiques, així com la relació amb el Partit Comunista d'Espanya o els enfrontaments derivats de la competència dins d' Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) ens expliquen què separa els dos partis comunistes catalans. Llegir-lo.
Treball realitzat Antonio Rodriguez i Ricard Ribera, tutoritzat pel catedràtic Jordi Capo de la Universitat de Barcelona.
La concepció de la estratègia i les aliances polítiques, així com la relació amb el Partit Comunista d'Espanya o els enfrontaments derivats de la competència dins d' Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) ens expliquen què separa els dos partis comunistes catalans. Llegir-lo.
Treball realitzat Antonio Rodriguez i Ricard Ribera, tutoritzat pel catedràtic Jordi Capo de la Universitat de Barcelona.
Hola Ricard:
ResponEliminaSembla que no dec haver fet prou bé el penjar-te un comentari sobre aquest treball que ja m'havia arribat, no recordo d'on, sense saber que eres tu.
Et deia que saludo que els joves comunistes feu anàlisi de la pròpia història sense fer-la de manual, o potser sí que és de manual, perquè sols cal aplicar els paràmetres d'anàlisi estudiats en contextos socials reals. Segur que ens continuen essent vàlids per aplicar-ne les receptes. Sols cal no posar-se cap bena als ulls a la defensiva, sinó ser agosarats en el repte de la pròpia història que ens ha tocat de bastir.
Salutacions. Maribel
Maribel,
ResponEliminamoltes gràcies per la visita i el comentari. La veritat és que m'ha fet molta gràcia saber que t'havia arribat per altres canals. Doncs sí, aquest treball intenta fer un anàlisi fugint de les picabaralles en que et socialitzen els partits i les seves disputes. Parteix d'un interès personal i polític, però vol ser rigurós, científic i fet des de fora. No valora quina política és la més adequada, no busca bons ni dolents, sinó que constata les diferències polítiques actuals, més enllà de les divisions del Vè congrés i l'evolució històrica de cadascú.